Us puc semblar d’un altre món. Sempre he semblat ingènua. Encara que hi ha qui m’ha dit sorprenentment que molt intel·ligent. Sovint el meu parer no s’escoltava a l’empresa. Jo diria que era masclisme inconscient, i que no sabia expressar-me de manera convincent. Vaig cansar-me de que m’ignoressin, i en tot cas d‘equivocar-me. Vaig acabar per creure’m que jo no estava feta per aquell món.
Així que em vaig refugiar rera la pantalla, amb les lletres i la programació. Lo primer és la meva vocació més preuada, que mai vaig escoltar prou en pro de llaurar-me un futur. La segona, una cosa que m’agrada. El tema eren els viatges, que de fet sempre ha estat la meva gran diversió. Sóc producte d’una època en que tothom es vantava d’haver anat més lluny i era quelcom normal explorar mons desconeguts. Així vaig aprendre a conèixer-me.
Però em desvio. Us puc semblar d’un altre món. Visquent a cavall d’uns somnis i la vida real. Perseguint una manera de viure que de moment no em manté. Li he dedicat moltes hores que no es veuen. Aprenentatge. No és fàcil canviar de vida als 40 molt llargs. I ara que he arribat als 50, em cal una nova dedicació.
He après que la vida s’ha de viure al moment, pensant en el futur, si, però gaudint del que es fa i no passant-ho malament. Jo ho passava molt malament. I vaig decidir deixar de viure així, dins de la roda.
El que passa és que sortir de la dinàmica habitual per trobar una altra forma de guanyar-se a vida més d’acord amb lo que un és o vol ser, no és fàcil. I això deu ser una creença qüestionable i limitant. Per això faig un salt més, agafant-me a una branca que m’ha sortit pel camí.
¿cap de vosaltres no tindria ganes de canviar de vida? ¿estàs fent el que de debò t’agrada? Conec molts de vosaltres que esteu fent el que us agrada, canviant, reconvertint-vos, heu pres decisions en la vida per amollar la feina al que més us convé.
Durant molt temps només vivia per la feina. Com havia vist fer sempre. N’estava orgullosa, de la posició, del sou. Però patia. I malgrat em va portar a conèixer moltes coses i fer realitat alguns somnis sobrevinguts sobre l’Àfrica com anar a veure els meus goril·les… mai trobava el moment per deixar ho i després estava massa atrapada en la centrifugadora d’un món que no era meu.
Quan em veig corrent per la roda del hamster sense gaudir del matí, ni del dia, em faig una mica de pena. Tot i que també li veig molts avantatges. Però ara controlo el meu temps. L’assaboreixo. Sóc conscient. I em ve de gust fer el que faig. Em passen les hores volant. I sóc feliç amb coses que mai hagués pensat que em farien feliç.
¿que vols ser quan siguis gran? havia respost en una clase a aquesta pregunta de la profesora, cantant, i vaig patir tota la clase perquè la professora em va dir que cantaria algo al final per totes, per sort no va passar, que no vaig tenir mai un bri de veu. M’agradava les arts… de fet el que realment sempre havia volgut ser és escriptora. I aquí estic, escrivint, escrivint, on line. D’una forma que mai hagués imaginat, però que és el que més em satisfà. En desvio. Haig d ‘aprendre a sintetitzar. Aquest post és per dir que cal arriscar-se. Exposar-se. Ser autèntica. Si voleu seguir-me en aquest nova aventura us ho agrairé.
